Trumfes

A la Cerdanya la patata es diu trumfa, i aquí li han posat el nom a la porta. No és una broma de carta: la trumfa travessa el menú d’una punta a l’altra, en un exercici de mirar-se un producte humil fins a treure’n tot el que dona. La resta és cuina catalana de sempre amb la mà una mica més lliure, molt marcada per l’estació —arrossos de muntanya quan toca, caça a la tardor— i per un radi de proveïdors curt. És a la Guia Michelin des de fa sis anys, sense estrella, i es pot menjar tant a la carta com per menú llarg.

Què demanar

Qualsevol cosa que porti trumfa, que per això hi són. I si s’hi va entre setmana de tardor, val la pena preguntar què ha entrat de caça.